La Senyoreta Isabel va aterrissar a l'Esplai un bon dia d'octubre de l'any 2005 després de crist. Va venir de part de l'entitat castellarenca DISMOBIL (associació de persones amb mobilitat reduïda) per donar-nos un cop de mà. I li va agradar tant que, tot i que el grup de nens discapacitats va disminuïr, ara és monitora d'un grup i porta tot el tema de la documentació (com la majoria de pares deu haver notat).
Si teniu algun dubte sobre sants i olles, li podeu preguntar que us ho contestarà amb molt de gust, i també us explicarà una mica la seva vida. Això si que ho té: callar callar, el que és callar, no calla mai.
Té el títol de monitora, que li serveix per domesticar grills i cabres monteses.
A l'esplai vam tenir una mica de "conflicte" quan va arribar perquè teniem una maravellosa impresora que es deia ISABEL, i hi teniem un cartellet enganxat (ei, que això és verídic!!) i com que no la coneixiem massa i no sabiem com s'ho prendria, vam treure el cartell. Però per nosaltres, la Isabel de veritat, encara que no us ho cregueu, continua siguent la impresora (al cel sigui).
Si teniu algun dubte sobre sants i olles, li podeu preguntar que us ho contestarà amb molt de gust, i també us explicarà una mica la seva vida. Això si que ho té: callar callar, el que és callar, no calla mai.
Té el títol de monitora, que li serveix per domesticar grills i cabres monteses.
A l'esplai vam tenir una mica de "conflicte" quan va arribar perquè teniem una maravellosa impresora que es deia ISABEL, i hi teniem un cartellet enganxat (ei, que això és verídic!!) i com que no la coneixiem massa i no sabiem com s'ho prendria, vam treure el cartell. Però per nosaltres, la Isabel de veritat, encara que no us ho cregueu, continua siguent la impresora (al cel sigui).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada